4 factors que cal comprovar abans de contractar un fotògraf aeri

Paisatges Verticals publica un article molt complet on detalla les qüestions que cal tenir en compte a l’hora de contractar un servei de fotografia aèria amb operadors de drons.

 

Article original de Paisatges Verticals.

17 de gener 2019 – Quan decidim contractar els serveis d’una empresa de drons, cal tenir en compte alguns factors. Davant qualsevol conflicte, com un accident o una simple denúncia, el promotor del projecte audiovisual aeri podria ser considerat part implicada. Un bon operador de drons li hauria d’explicar, abans de signar cap contracte, quines són les limitacions legals dels treballs amb dron.

La legislació en seguretat aèria en el territori espanyol ve regulada per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, AESA, que depèn del Ministeri de Foment. El seu marc regulador és confús en alguns punts, probablement esperant que entri en vigor un marc legislatiu europeu, de manera que el sector es troba en situació d’una certa provisionalitat des dels seus inicis. Amb aquesta petita guia intentem explicar, sense entrar en massa detalls tècnics, els eixos fonamentals que s’han de tenir en compte abans de contractar una empresa de fotografia aèria.

A Youtube, Instagram, Facebook, a la premsa i fins i tot en els canals de TV apareixen sovint imatges i vídeos que incompleixen la legislació aèria de forma flagrant, sense que ningú faci res al respecte. Però això no implica que puguem fer el que ens vingui de gust. Si no volem veure’ns embolicats en problemes amb la llei, hauríem de seguir les mínimes precaucions.

Imatge de Paisatges Verticals

1. L’empresa que vol contractar és legal?

  • Cal contractar una empresa operadora, no un pilot aeri. Són dues figures diferents. Encara que disposi de la llicència, un pilot no pot treballar professionalment pel seu compte, sinó que ha de formar part de la plantilla d’una empresa operadora. En cas d’empreses unipersonals, el pilot i l’empresa operadora són una mateixa persona, però, així i tot, s’han d’acreditar com a empresa operadora, a més de com a pilot.
  • L’empresa operadora ha d’estar registrada a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria. Pot comprovar-ho consultant aquesta pàgina i descarregar el PDF anomenat “Listado de operadores habilitados en AESA” *
    (Paisatges Verticals es pot trobar com a “Ricard Vaque (Paisajes Verticales)” al voltant de la pàgina 545, segons la versió del PDF).
  • En aquest mateix PDF podrà comprovar si l’empresa operadora està habilitada per al tipus de treball que es requereixi. No totes les empreses operadores estan habilitades per a la gravació o filmació d’imatges aèries, o per a la realització de treballs d’observació i vigilància, o per aixecaments topogràfics i fotogrametria, etc.

Perquè una empresa estigui habilitada a AESA ha de complir certs requisits:

  • Estar censada a l’Agència Tributària i a la Seguretat Social com qualsevol altra empresa amb seu al territori espanyol.
  • Disposar d’una assegurança de responsabilitat civil específica per a aquest sector.

Pot haver llegit en moltes pàgines web que un aficionat (no un professional) pot operar amb drons de forma recreativa sense necessitat de tenir llicència de pilot, sense tenir assegurança, sense estar en plantilla de cap empresa operadora i sense necessitat de complir moltes de les lleis que sí que afecten els professionals. És cert. Però en el moment en què hi hagi una relació laboral o comercial amb ell, i que les imatges s’utilitzin per a fins comercials, deixarà de ser un simple aficionat. A més, considerar-se un aficionat tampoc l’eximeix de complir altres normes.

2. El treball es realitzarà dins o fora d’un espai completament tancat?

Quan un vol es realitza en una nau industrial, en un pavelló esportiu, etc., o bé en un espai exterior però degudament cobert amb xarxes de seguretat, no afecten les lleis de seguretat aèria. En aquest cas només haurem de comptar amb el permís dels propietaris, complir amb qualsevol altra legislació vigent (dret a la intimitat i a la pròpia imatge, per exemple) i seguir les normes de seguretat que dicti el sentit comú, segons siguin les circumstàncies. Hem de recordar que un dron en funcionament pot ocasionar grans danys físics en cas d’impactar contra una persona, a més de danys materials.

3. Es compliran totes les condicions per al vol amb drons?

Aquest apartat és el més controvertit i requeriria un article en molta més profunditat. Però de manera molt general (més detalls en el marc regulador d’AESA) podem dir que no es poden realitzar treballs aeris de cap mena en aquestes circumstàncies:

  • Dins l’àrea de vol controlat (CTR) dels aeroports.

En el cas de Barcelona, ​​per exemple, està prohibit volar en tota l’àrea metropolitana i en una gran extensió que va des de Mataró fins a Sitges. L’àrea de treball de Catalunya ve limitada també pels aeròdroms de Girona i Reus (àrea de 8 km. de radi) i per l’existència de molts aeròdroms de menor categoria, clubs de vol, heliports, etc. En aquest mapa d’ENAIRE es poden consultar les zones on està prohibit volar o fer fotografies aèries, tot i que resulta una mica confús per a qui no conegui la nomenclatura. Aquest altre mapa, d’Icarus RPA, no és oficial, però és una mica més senzill d’entendre que l’anterior.

  • A més de 120m. d’altura. 

Pot superar-se si hi ha una edificació, estructura, muntanya, desnivell, etc. en un radi de 150m. Però, en realitat, les millors imatges es realitzen molt per sota d’aquest sostre de 120m.

  • A més de 500m. de distància horitzontal o fora de la visual del pilot. 

De fet, si es compleixen determinats requisits, pot superar-se aquest marge, però, per ser sincers, és possible treballar amb comoditat mantenint-nos dins d’aquests límits.

  • Sobre “reunions de persones a l’aire lliure” amb drons de més de 250gr.

Però no es defineix amb exactitud què és “una reunió de persones”. Tampoc s’especifica a quina distància d’aquestes persones es pot operar sense limitacions.

  • En parcs naturals o altres zones protegides o restringides.
  • De nit, en males condicions de visibilitat o en condicions climatològiques adverses.
  • Sobre edificis. O, més exactament, segons resa el Reial Decret 1036/2017: “no operar en aglomeracions d’edificis en ciutats, pobles o llocs habitats”.

Deixem aquest punt per al final perquè és probablement el que més confusió genera. Per exemple, no s’especifica què és exactament “una aglomeració d’edificis” (una barraca agrícola al costat d’un graner podria considerar-se com a tal? I un edifici abandonat fora de la ciutat? I un castell en runes?). Tampoc es detalla si està prohibit volar en zones urbanes sense edificacions, com grans parcs, estadis esportius buits, zones industrials no habitades, etc. En general, caldria desestimar qualsevol encàrrec que s’hagi d’executar en nucli urbà, però el nou marc legislatiu s’obre a algunes excepcions.

4. Es disposa de tots els permisos necessaris?

L’espai aeri comença en el moment en què una aeronau s’enlaira de terra. I la regulació d’aquest espai aeri recau en l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, AESA, no en els ajuntaments o en les comissaries de policia. Els cossos policials i els organismes públics no estan capacitats per regular l’espai aeri, encara que, per descomptat, poden presentar-se en el lloc d’operacions, exigir presentar la documentació i denunciar-nos o paralitzar la nostra feina si consideren que incomplim la llei.

No són certs, per tant, els rumors del tipus “com que l’ajuntament (o la Guàrdia Civil, o la Policia Local) m’ha donat permís, ja puc volar sense problemes”. Tampoc els propietaris particulars poden donar o denegar permisos per volar sobre la seva propietat (excepte en espais tancats, com hem comentat abans). Encara que es tracti del jardí d’una casa particular, des del moment en què ens enlairem, ja no estem en “la seva propietat”.

Ara com ara, només es coneixen 2 casos en què AESA hagi emès permisos per volar en espais especials, com una zona urbana, una zona de seguretat d’un aeroport, etc., de manera que tampoc sembla realista considerar la sol·licitud de permisos a AESA.

En canvi, sí que haurem de demanar permís o bé coordinar-nos amb organismes diferents d’AESA per volar a:

  • Prop d’heliports o d’aeròdroms particulars (als gestors d’aquesta instal·lació)
  • Parcs naturals (a l’entitat gestora del parc)
  • Zones restringides (sol tractar-se d’àrees militars, centrals nuclears, presons, etc., i difícilment obtindrem permís per sobrevolar-les)

Cal tenir-ho en compte a l’hora de preparar un projecte, perquè això pot significar dies, de vegades setmanes, de tràmits i esperes.

L’empresa operadora també ha de tenir vigent l’assegurança de responsabilitat civil.

Alternatives

En cas necessari, hi ha alternatives a l’ús d’aeronaus no tripulades:

  • Ús de perxes o pals elevadors.
  • Lloguer de plataformes elevadores.
  • Ús de globus elevadors (zepelins).
  • Subcontractació dels serveis d’avionetes o helicòpters.

Evidentment, això pot significar un important increment del cost del projecte, però hi ha casos en què podria ser l’única opció possible.

Totes les fotografies i vídeos de la galeria de treballs de Paisatges Verticals s’han realitzat seguint la legislació, usant algunes d’aquestes alternatives, o bé van ser realitzades amb anterioritat al marc legal vigent.