Catalonia Smart Drones al MWC 2017: Reptes de futur

Des de Catalonia Smart Drones fem un resum de les jornades del passat Mobile World Congress 2017 i presentem els membres de la comunitat que hi van assistir

 

Barcelona, 10 maig 2017 – Catalonia Smart Drones és una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya i la indústria catalana dels drons que compta amb la participació de centres tecnològics, universitats i altres entitats del sector. El seu objectiu és impulsar el sector dels drons a Catalunya. Per primera vegada, el congrés mundial de telefonia mòbil MWC ha comptat amb un estand dedicat al Catalonia Smart Drones. Per Dani Marco, director estratègic de la iniciativa SmartCAT de la Generalitat de Catalunya, aquesta presència constata que el Govern aposta pel sector dels drons: “S’estan generant moltes oportunitats de negoci per part de les empreses i estar al MWC genera visibilitat en l’àmbit internacional per la pròpia indústria, evidenciant que Catalunya s’està posicionant a un sector tan potent com és el mercat dels drons”.

Les empreses presents a l’última edició del Mobile World Congress van valorar molt positivament l’existència de la comunitat. “És una oportunitat per donar a conèixer el sector gràcies al suport de l’administració, i també per col·laborar entre nosaltres creant sinergies”, va comentar Xavier Silva, codirector general i cofundador d’HEMAV. Joaquim Serra, president i fundador de Reimagine Drone, va afegir que Catalonia Smart Drones és una gran plataforma per impulsar el sector, “una oportunitat per desenvolupar noves professions i oferir a les noves generacions un recorregut professional”. Serra assegura que hi ha un paral·lelisme entre els drons i l’aparició del primer cotxe fa 150 anys, quan no hi havia carreteres ni estava gaire clar com gestionar el que llavors era una revolució: “Està passant el mateix. Cal decidir com serà l’espai aeri i com es dissenyarà la circulació, especialment a les zones urbanes. El gran repte de les ciutats és l’última milla, és a dir, com arribarà a casa nostra el que hem comprat dues hores abans. La resposta són els drons”, va exposar Joaquim Serra, qui proposa convertir algun dels pobles abandonats de Catalunya en camp de proves per fer simulacres de ciutat amb drons sobrevolant la zona.

Però més enllà de les oportunitats de negoci, les empreses relacionades amb els drons es troben amb una limitació important: la llei. La regulació actual per la utilització d’aeronaus pilotades per control remot és un Reial Decret de juny del 2014 (RD 552/2014) restrictiu i difús. La normativa no permet volar drons en nuclis urbans ni sobre concentracions de persones; el sostre màxim de vol són 120 metres, i tampoc es pot volar de nit, entre altres. Per això, des del sector es reclama l’arribada d’una llei menys acotada i més clara que l’actual, que redueixi la burocratització existent i alhora permeti un bon filtratge d’empreses per evitar l’intrusisme professional. La normativa els limita i els obliga a adaptar-se a la situació: “Hem de dir ‘no’ a projectes tècnicament viables però que la regulació no ens permet dur a terme” comenta Ferran Torres, enginyer de vendes de SITEP.

Aquest és un dels reptes del sector, una nova regulació que vagi de la mà dels avenços tècnics. “La tecnologia avança molt ràpidament, però encara hi ha aspectes millorables com ara l’autonomia, condicionada per la durada de les bateries. Les limitacions d’autonomia ens supediten les actuacions i el disseny dels productes” afegeix Torres.  Des de BCN Drone Center, Marc Beltran, Business Development i soci del centre, apunta que el grafè pot ser la tecnologia que substitueixi el polímer de liti actual, permetent superar els 20 minuts de vol als multicopters i l’hora als d’ala fixa. També reclama la integració amb l’espai aeri, preveient torres de control de drons que afavoreixin que el límit actual de 120 metres s’elevi fins a 500. Per Daniel Serrano, Head of Autonomous Systems Group Robotics & Automation Unit d’Eurecat, la legislació també serà clau pel desenvolupament del sector, que té un gran potencial. “Si la nova llei arriba ràpidament, afavorirà un entorn sense incerteses que impulsarà el creixement de tots. Si, per contra, tarda massa a ser una realitat, altres països ens passaran al davant”. Confien que la nova regulació ampliï les possibilitats de volar amb drons amb garanties de seguretat, “aprofitar que el dron és capaç d’oferir un servei i a més té un valor afegit,  elimina riscos  sense perdre llocs de treball” comenta Carlos Matanzas, assessor en Bussiness development d’AIRK.

Amb la intenció què el sector català treballi dins d’un marc legal i un entorn segur, Dani Marco confia que ben aviat el govern de l’estat aprovi el nou decret pendent, “l’important per nosaltres és que hi hagi un entorn regulador que estableixi els límits i que professionalment es pugui donar resposta, ja que la seguretat és el més rellevant per les empreses ” explica Marco. Assegura que si la llei s’aprova tal com es presenta l’esborrany que ja coneixen, marcarà un punt d’inflexió: “Es podrà volar en entorns urbans, de nit i fer vols sense una visió directa entre l’operador i el dron en funció de la dimensió del dron. Permetrà programar vols, fer distàncies més llargues, oferir nous serveis i oportunitats” puntualitza el director estratègic de la iniciativa SmartCAT.