Catalonia Smart Drones

Catalonia Smart Drones publica l’informe sobre l’estat de l’art de les aeronaus, els sensors i la transmissió de dades en l’àmbit dels drons

El document promogut pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública distingeix els tipus d’aeronaus i sensors més utilitzats i posa èmfasi en la importància de les comunicacions

Els vehicles aeris no tripulats, els anomenats popularment drons, UAV o RPA, han experimentat un ràpid desenvolupament en els darrers anys gràcies a les millores tecnològiques i la diversificació de les seves aplicacions. Actualment, l’adopció de la tecnologia dron a totes les indústries ha comportat que cada vegada més empreses comptin amb el seu potencial, abast i impacte a escala mundial.

L’empresa SITEP, membre de la comunitat Catalonia Smart Drones, ha elaborat un informe sobre l’estat de l’art tecnològic en l’àmbit dels UAS que avalua i valora la tecnologia, els sensors i la transmissió de dades dels aparells. L’informe sosté que les aeronaus tripulades en remot, tant si operen en mode autònom com en manual, tenen la capacitat d’arribar a punts geogràfics determinats amb la mínima mà d’obra, optimitzant l’esforç, el temps i l’energia. Aquesta versatilitat ha posicionat els drons com una eina de treball molt valuosa.

L’estat de l’art de les aeronaus

Malgrat que la majoria d’UASs poden realitzar tota mena d’accions, existeixen tipologies d’aeronaus amb característiques específiques i, per tant, més eficients a l’hora de realitzar una acció determinada. Actualment, les principals aeronaus que es fan servir són els multicòpters, els avions d’ales fixes, els helicòpters o els avions VTOL i híbrids.

Entre les característiques que defineixen les principals aeronaus destaquen la bona capacitat de càrrega i fàcil manteniment dels multicòpters però, alhora, el seu reduït temps de vol i baix rendiment aerodinàmic. En canvi, avions i helicòpters compten amb una major eficiència, així com d’una elevada capacitat de vol en temps i velocitat, però per contra, requereixen de major espai per a l’enlairament o aterratge i el seu aprenentatge de vol té una dificultat considerable. Pel que fa als avions VTOL, combinen característiques dels multicòpters i els avions, ja que, d’una banda disposen d’una alta eficiència aerodinàmica, bona velocitat i temps de vol malgrat la seva baixa capacitat de càrrega i dificultats per al seu transport.

L’informe remarca la importància de tenir en compte les característiques dels diferents UAVs i dels sensors que es volen utilitzar. La combinació d’ambdós elements esdevé fonamental per a la definició dels treballs a realitzar i assolir l’èxit final de l’operació.

L’estat de l’art dels sensors

En els darrers anys, els UAVs han esdevingut una eina professional de gran valor i potencial gràcies a la seva eficàcia i la incorporació de diferents tipus de sensors que, entre d’altres aplicacions, permet adquirir imatges o dur a terme aixecaments topogràfics.

Segons l’estudi, la clau de l’èxit dels drons és la seva capacitat d’assolir la captació de dades a una alçada i velocitat reduïda. Aquesta funcionalitat permet aconseguir una bona resolució de l’espai i la qualitat de les dades.

En la teledetecció, el LiDAR i la fotogrametria constitueixen dos dels principals mètodes d’obtenció de punts per al modelatge en 3D del terreny i d’estructures. A diferència del LiDAR, la fotogrametria obté els punts per al modelatge en 3D de forma indirecta, és a dir, a partir d’imatges en 2D. L’informe subratlla que, en l’actualitat, el LiDAR és un dels millors sistemes d’adquisició massiva de dades, essent el més efectiu en la reproducció fidel de la realitat gràcies a la seva rapidesa i elevada precisió.

L’informe conclou amb un extens i clarificador apartat sobre el funcionament de les comunicacions per radiofreqüència entre UAS i les estacions de terra, una temàtica molt rellevant en l’àmbit de la seguretat de les operacions.

Descarrega’t l’informe