El Baix Llobregat, territori de drons

Compartim el reportatge de La Vanguardia que destaca les empreses més punteres de la comarca, com HEMAV, amb seu a Castelldefels, o l’Indrone Park, situat a L’Hospitalet

Font: La Vanguardia

27 de juny 2018 – Es podria dir que són els epicentres d’aquesta tecnologia no només a escala catalana, sinó també a espanyola i fins i tot, en alguns àmbits, a escala europea i mundial. Castelldefels compta amb la seu de l’empresa Hemav, la primera empresa espanyola i la quarta del món pel que fa a ‘service dron’, és a dir, als serveis amb drons. D’altra banda, a l’Hospitalet es troba l’Indrone Park, un recinte dedicat a l’oci per poder fer volar els drons a cobert -atès que, segons la legislació actual, està prohibit volar en segons quines zones, com les properes a l’aeroport del Prat-, el primer d’Espanya i un dels primers d’Europa.

L’empresa més gran de ‘service dron’, al Baix

Hemav és una empresa que resulta del treball final de grau de dos alumnes i cinc enginyers aeronàutics més de la UPC de Castelldefels el 2012. Tot va començar en un garatge, al més pur estil americà, on van estar treballant amb la resta de socis sense aconseguir cap tipus de benefici fins que va arribar una de les majors rondes de finançament europeu i van crear l’empresa, establint-la en el lloc s’havien llicenciat: a la UPC de Castelldefels. A finals de 2016, eren 30 empleats i ara, el 2018, en són 117. A més, compten amb 20 concessionaris a Espanya i s’estan introduint a Llatinoamèrica.

Hemav és la 4t empresa global de serveis amb drons

Astrid Fernández, especialista en màrqueting d’Hemav, explica com processen les dades mitjançant drons amb una càmera tèrmica i/o fotogràfica, ja que “el més important d’Hemav no és volar drons, sinó com es processen les dades recollides a través d’ells”. L’exemple que posa Fernández és la utilització d’aquests aparells en l’agricultura per facilitar als agricultors informació de com està el seu camp o “si necessita més reg o més adobament”. D’aquesta manera es pot “assegurar un percentatge de producció que sol rondar el 98 per cent”, afegeix.

L’empresa no ven drons, només els compra per a la posterior utilització tant en formació com en activitats professionals de tota mena i, per això, tenen un departament d’innovació que els adapta a les necessitats de cada moment. Pel que fa a la formació, a diferència d’altres empreses, ofereixen el títol de pilot de drons certificat pel Ministeri de Foment; a més a més, utilitzen un doble comandament per fer pràctiques com si es tractés d’una autoescola, evitant així la destrucció de molts dels aparells i oferint tranquil·litat als alumnes. Fernández explica que “tot i que cada dron és més útil per a una vertical o una altra”, el ‘Fantomas 2’ és el que utilitzen per a formació “perquè és súper resistent”. No obstant això, l’especialista en màrqueting recalca que “hi ha gent que no entén per què s’ha de treure un curs de pilot si un nen pot fer volar un dron”. Aquest és el pensament de gran part de la població, però el títol és necessari, com bé afirmen des d’Hemav: “Si vols treballar de forma professional amb un dron, necessites el títol”.

Els drons han suposat una revolució en el sector de l’agricultura

Fernández ens presenta a Xavi Jardí, un professor que forma futurs pilots professionals de drons i que ens explica el dilema de les bateries. “La bateria dels drons dura entre 20 i 40 minuts, depèn si són d’ala fixa o ala rotatòria”, detalla l’instructor. Els avantatges i desavantatges d’uns drons o altres depenen de l’ús que se li vulgui donar, així l’ala fixa pot volar més temps i majors distàncies, però no es pot quedar quiet en l’aire com faria el multirrotor -el famós dron de quatre hèlixs-. “En 30 minuts de vol, si posem una mitjana del que duren actualment les bateries, el dron pot fer entre 7 i 10 quilòmetres”, conclou Jardí per argumentar la utilitat de les màquines, tot i que avisa que “l’assignatura pendent dins del món dels drons, igual que amb els telèfons mòbils, és poder augmentar la capacitat de les bateries”.

No només per volar i fer fotos

La societat entén que d’una manera o l’altra -recreativa o professional- aquests aparells voladors només serveixen per a això, per a volar, i com a molt per filmar. Si bé aquesta és una de les seves funcions, no és la principal.

“Un dron pot arribar a fer infinitat de coses que encara no hem aconseguit fer ni imaginar”, explica Jardí. Realment els usos professionals no es queden en l’agricultura, arriben a inspeccionar torres d’alta tensió sense risc, troben persones a alta mar o poden acabar amb les plagues de llagostes a l’Àfrica. No obstant això, molta gent s’oposa a aquest avanç tecnològic per por de perdre els seus llocs de treball. Des d’Hemav afirmen que “només cal substituir una forma de fer-ho per una altra. El treballador es treu el títol de pilot de drons i podrà realitzar la seva tasca d’una forma més segura i eficient”.

‘Freeda’: Col·laborar amb Proactiva Open Arms

La Fundació d’Hemav ha desenvolupat drons de reconeixement en mar obert per a la recerca de persones i embarcacions amb l’objectiu de millorar les missions de rescat de l’entitat Open Arms a la Mediterrània. Aquest projecte rep el nom de ‘Freeda‘ i espera poder duplicar l’àrea controlada i multiplicar la seva capacitat de rescat dels refugiats que intenten arribar a Europa per la Mediterrània. El coordinador del projecte Freeda, Sergi Tres, explica que “el dron desenvolupat té la capacitat de detectar embarcacions i persones mitjançant l’ús de sensors tèrmics”, fet que suposa un estalvi de temps i diners en la confirmació de possibles objectius. “Un cop localitzat l’objectiu, el dron envia instantàniament imatges al vaixell base on es prenen les decisions d’actuació i torna al vaixell quan se li esgota la bateria, aterrant de forma automàtica”, conclou Tres sobre el projecte conjunt amb Open Arms.

A més del projecte d’Open Arms, la Hemav Foundation també treballa en el projecte ‘Drones for Desert Locust’ com a partner oficial de la FAO amb l’objectiu de controlar i monitorar les plagues de llagosta del desert i d’aquesta manera lluitar contra la fam a Àfrica.

Les llagostes del desert (Schistocerca gregària) són una de les plagues més perilloses i destructives del món. Durant la plaga del 2003-2005, es van produir pèrdues de fins al 100% en cereals, 90% en llegums i 85% en pastures. Marc Aicart, director d’Hemav Foundation, assenyala que “la visió de la fundació es basa en la promoció d’aplicacions civils d’aquesta tecnologia mitjançant l’impuls de programes i projectes d’impacte social i mediambiental” i, per tant, les actuacions dels drons crearan una millora en la vida de moltes persones al continent africà.

Diversió entre drons

La instal·lació de l’Indrone Park

Javier Mendoza és el cofundador de l’Indrone Park de l’Hospitalet, el primer espai d’Espanya i un dels primers d’Europa on es poden fer volar drons a cobert. La instal·lació compta amb 1.400 metres quadrats on Mendoza i el seu equip ensenyen a volar aquests aparells. “Moltes vegades es regalen els drons i, en no tenir coneixement de com fer-los volar, es trenquen o la gent es frustra i acaben abandonats en un racó”, afirma Mendoza recalcant que donen una formació prèvia als visitants perquè després puguin utilitzar-los i evitar que acabin trencats o sense ús.

A més de la formació bàsica, l’Indrone Park també organitza competicions en tres circuits dissenyats segons la dificultat -baixa, mitjana, alta- i festes d’aniversari perquè els més petits comencin a prendre contacte amb els aparells tecnològics del futur. Un espai integral en què persones de totes les edats poden pilotar amb la modalitat tradicional o amb una càmera a la a veure per on va l’aparell.

“Com la legislació es va posar estricta, vam creure que la millor opció per volar i aprendre era un lloc tancat com aquest”, explica Mendoza sobre Indrone Park.