En aquesta edició, les empreses Suez, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Nedgia (Naturgy) i Aigües de Barcelona, van presentar un total de 8 reptes vinculats a la millora dels seus serveis
Read More
La dinàmica va comptar amb una quinzena d’assistents en el marc del projecte, Aerial Uptake
1 d’abril del 2021.- El passat 18 de març va tenir lloc, el primer taller intersectorial de tecnologia dron del projecte europeu Aerial Uptake, el qual té com a objectiu promoure l’adopció de les tecnologies dron a través de tres àmbits estratègics: la innovació i el mercat.
En format virtual, els assistents a la trobada van realitzar una dinàmica per treballar conjuntament el repte de millorar l’adopció i l’acceptació social dels drons a Catalunya. La sessió va recollir els diferents punts de vista dels participants, entre els quals, a més de professionals del sector, també hi havia persones interessades en l’ecosistema, empreses, centres de recerca i potencials agregadors de la tecnologia i administracions públiques.
Els resultats d’aquesta primera reunió es posaran en comú amb la resta de socis europeus del projecte i serviran de punt de partida per a un futur esborrany de polítiques regionals relatives al sector dels drons. El pròxim taller intersectorial tindrà lloc el 13 de maig i posarà el focus en l’aspecte ètic i social amb l’objectiu de millorar la visió i acceptació dels UAS per part de la ciutadania i el mercat.
El projecte Aerial Uptake té com a objectiu específic promoure l’assimilació de les tecnologies RPAS mitjançant l’intercanvi d’experiències i de bones pràctiques. Les reunions dels RSG de cada regió participant són clau per a conèixer la realitat territorial i treballar en futures millores. La participació catalana en el projecte està coordinada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació i2CAT.
Aerial Uptake forma part del programa de cooperació internacional INTERREG EUROPE en el marc de l’objectiu de Cooperació Territorial Europea, finançat conjuntament amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
El document, promogut pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, analitza la nova regulació i explica els punts més rellevants
Des del 31 de desembre del 2020, el sector dron ha experimentat l’entrada en vigor de la nova normativa europea amb l’objectiu d’unificar criteris normatius sobre l’ús de drons entre els diferents estats membres de la Unió Europea. La normativa, redactada pels organismes competents, respon als principis fonamentals de seguretat en les operacions amb drons i, per tant, és aplicable a qualsevol aeronau no tripulada, independentment del seu pes i ús.
L’empresa SITEP, membre de la comunitat Catalonia Smart Drones, ha elaborat un informe per abordar els canvis de la nova normativa europea d’UAS que podeu consultar en el següent enllaç.
Categories d’operacions
La nova normativa europea estableix un nou sistema de categories operacionals de drons que comporten requisits concrets per poder realitzar operacions de vol de forma legal. Aquestes categories són: oberta, específica i certificada.
La categoria oberta recull les operacions de UAS considerades de baix risc i, per aquest motiu, no és necessari disposar d’una autorització operacional per part de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), sempre que el dron voli a la vista del pilot, lliure d’obstacles, i a menys de 120 metres d’alçada. En canvi, la categoria específica sí que la requereix, ja que comprèn aquelles operacions d’UAS amb un risc mitjà. Finalment, la categoria certificada concentra les operacions d’alt risc realitzades amb drons de grans dimensions en operacions sobre aglomeracions de persones, per al transport de persones, de mercaderies perilloses, entre altres escenaris considerats per AESA.
Segons la categoria en la qual s’efectuïn les operacions, el dron tindrà assignada una sèrie de classes determinades (de la C1 a la C6) en funció dels seus requisits tècnics. L’informe recull amb detall les especificacions de cadascuna de les categories, així com les seves limitacions operacionals, els requeriments dels pilots i els requisits tècnics dels UAS.
Identificació i estàndards
En l’escrit de la regulació s’especifica els operadors s’hauran de registrar a AESA i indicar a l’UAS el seu número de registre i el segell de la CE, tant en el dron com en el seu embalatge per crear, d’aquesta manera, un registre d’operadors interoperable a nivell comunitari. També es demana que els UAS compleixin els estàndards predefinits i d’identificació de classe amb l’advertència que, aquells no els segueixin, veuran limitada la seva operació.
La regulació també estableix que els estats membres podran definir els seus propis estàndards nacionals i acceptar les declaracions dels operadors d’UAS que s’hi adeqüin. Aquestes declaracions, però, deixaran de ser vàlides a partir del 2 de desembre del 2023.
Pel que fa als clubs o associacions d’aeromodelisme, hauran de sol·licitar a AESA l’expedició d’una autorització per a realitzar operacions amb UAS a partir de l’1 de gener de 2023.
Formació
La normativa actual estableix un nou esquema formatiu per als pilots basat en el risc de l’operació i les característiques tècniques dels drons. Els pilots que comptin amb una certificació assolida segons la normativa anterior, hauran d’adaptar els seus coneixements als requeriments europeus actuals abans de l’1 de gener de 2022.
Noves operacions permeses
La nova normativa habilita dos escenaris operacionals respecte la regulació anterior: les operacions VLOS sobre una zona terrestre controlada i poblada amb un UAS de més de 10 kg i les operacions BVLOS en un entorn poc poblat amb el dron a una distància màxima del pilot de 2 km i d’1 km de l’observador de la zona controlada. Altres operatives, com el transport de persones amb UAS, els vols completament autònoms o d’eixam de drons, les operacions de transport de matèries perilloses o els vols BVLOS a partir de 2km amb aeronaus superiors als 25 kg, no queden específicament prohibits però, alhora, no compten amb escenaris estables per a la seva realització.
L’empresa, membre de la comunitat, treballa en el desenvolupament d’una iniciativa 5G en l’àmbit dels drons
29 de març del 2021.- La startup ebrenca i membre de Catalonia Smart Drones, EbreDrone, ha estat una de les quatre empreses escollides pel 5G ScaleUp Program, un programa d’impuls a l’emprenedoria en l’àmbit de la 5G a l’Estat. La iniciativa, organitzada pel Mobile World Capital i Telefónica, ofereix l’oportunitat de participar en un programa d’acceleració de quatre mesos, en els quals Ebredrone tindrà també accés al The Thinx 5G Barcelona, un dels entorns de 5G més avançats per treballar en aplicacions tecnològiques basades en 5G.
En aquest sentit, EbreDrone també investiga l’aplicació de la 5G en l’àmbit dels drons dins el programa Àrea 5G Terres de l’Ebre, liderat per CoEbreLab del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. El projecte, que forma part de l’Àrea 5G Rural, és el primer laboratori de 5G Rural de Catalunya amb l’objectiu d’estendre aquesta tecnologia al conjunt del territori, especialment en l’entorn rural.
Durant la primera etapa d’aquest any, l’Àrea 5G Terres de l’Ebre disposarà d’una nau de 2.000 m2 amb cobertura 5G indoor. Aquest espai es posarà a disposició de les empreses que vulguin testejar aquesta tecnologia i adaptar o crear nous serveis per oferir-los al seus clients potencials. Aquesta nau industrial, que el Consell Comarcal té al polígon industrial del Molló, a Móra la Nova-Tivissa, serà on EbreDrone realitzarà els primers assajos d’aplicació de la 5G a diversos projectes de R+D+I en els quals està treballant.
Les poblacions de Móra la Nova i Móra d’Ebre seran aquest 2021 el punt de partida del testeig que el Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat i la Fundació i2CAT estan preparant per a la implantació d’un model d’infraestructura de xarxa 5G al territori rural català. La intenció és que el desplegament d’aquesta tecnologia pugui ser mirall per a altres zones de l’àmbit rural català. Concretament, es preveu que aquesta implantació permeti la digitalització de productes i serveis de valor afegit i realitzar proves pilot en entorns d’àmbit rural en sectors com l’agroalimentari, el sociosanitari, l’energètic, entre d’altres.
Una oportunitat de llançament
El programa d’acceleració 5G ScaleUp Program posa a l’abast d’EbreDrone la possibilitat de contactar amb inversors de capital de forma mensual per aconseguir finançament per als seus projectes. Alhora, també obtindran accés a la xarxa Wayra, una plataforma impulsada per Telefónica que selecciona i atorga suport de finançament a empreses emergents d’alt valor competitiu.
A més d’EbreDrone, les startups Flash Park, Hop Ubiquitous i Liip també han estat seleccionades per participar en la segona edició del 5G ScaleUp Program.
Catalonia Smart Drones publica l’informe sobre l’estat de l’art de les aeronaus, els sensors i la transmissió de dades en l’àmbit dels drons
El document promogut pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública distingeix els tipus d’aeronaus i sensors més utilitzats i posa èmfasi en la importància de les comunicacions
Els vehicles aeris no tripulats, els anomenats popularment drons, UAV o RPA, han experimentat un ràpid desenvolupament en els darrers anys gràcies a les millores tecnològiques i la diversificació de les seves aplicacions. Actualment, l’adopció de la tecnologia dron a totes les indústries ha comportat que cada vegada més empreses comptin amb el seu potencial, abast i impacte a escala mundial.
L’empresa SITEP, membre de la comunitat Catalonia Smart Drones, ha elaborat un informe sobre l’estat de l’art tecnològic en l’àmbit dels UAS que avalua i valora la tecnologia, els sensors i la transmissió de dades dels aparells. L’informe sosté que les aeronaus tripulades en remot, tant si operen en mode autònom com en manual, tenen la capacitat d’arribar a punts geogràfics determinats amb la mínima mà d’obra, optimitzant l’esforç, el temps i l’energia. Aquesta versatilitat ha posicionat els drons com una eina de treball molt valuosa.
L’estat de l’art de les aeronaus
Malgrat que la majoria d’UASs poden realitzar tota mena d’accions, existeixen tipologies d’aeronaus amb característiques específiques i, per tant, més eficients a l’hora de realitzar una acció determinada. Actualment, les principals aeronaus que es fan servir són els multicòpters, els avions d’ales fixes, els helicòpters o els avions VTOL i híbrids.
Entre les característiques que defineixen les principals aeronaus destaquen la bona capacitat de càrrega i fàcil manteniment dels multicòpters però, alhora, el seu reduït temps de vol i baix rendiment aerodinàmic. En canvi, avions i helicòpters compten amb una major eficiència, així com d’una elevada capacitat de vol en temps i velocitat, però per contra, requereixen de major espai per a l’enlairament o aterratge i el seu aprenentatge de vol té una dificultat considerable. Pel que fa als avions VTOL, combinen característiques dels multicòpters i els avions, ja que, d’una banda disposen d’una alta eficiència aerodinàmica, bona velocitat i temps de vol malgrat la seva baixa capacitat de càrrega i dificultats per al seu transport.
L’informe remarca la importància de tenir en compte les característiques dels diferents UAVs i dels sensors que es volen utilitzar. La combinació d’ambdós elements esdevé fonamental per a la definició dels treballs a realitzar i assolir l’èxit final de l’operació.
L’estat de l’art dels sensors
En els darrers anys, els UAVs han esdevingut una eina professional de gran valor i potencial gràcies a la seva eficàcia i la incorporació de diferents tipus de sensors que, entre d’altres aplicacions, permet adquirir imatges o dur a terme aixecaments topogràfics.
Segons l’estudi, la clau de l’èxit dels drons és la seva capacitat d’assolir la captació de dades a una alçada i velocitat reduïda. Aquesta funcionalitat permet aconseguir una bona resolució de l’espai i la qualitat de les dades.
En la teledetecció, el LiDAR i la fotogrametria constitueixen dos dels principals mètodes d’obtenció de punts per al modelatge en 3D del terreny i d’estructures. A diferència del LiDAR, la fotogrametria obté els punts per al modelatge en 3D de forma indirecta, és a dir, a partir d’imatges en 2D. L’informe subratlla que, en l’actualitat, el LiDAR és un dels millors sistemes d’adquisició massiva de dades, essent el més efectiu en la reproducció fidel de la realitat gràcies a la seva rapidesa i elevada precisió.
L’informe conclou amb un extens i clarificador apartat sobre el funcionament de les comunicacions per radiofreqüència entre UAS i les estacions de terra, una temàtica molt rellevant en l’àmbit de la seguretat de les operacions.
Aquest Nadal, una cinquantena de drons han creat figures lumíniques de grans dimensions al cel de Manresa i Sant Feliu de Guíxols
La jornada, organitzada per la IoT Catalan Alliance i Catalonia Smart Drones, va comptar amb la participació de 27 empreses per donar resposta als 12 reptes plantejats
Els socis europeus del projecte van presentar casos d’èxit i bones pràctiques amb drons amb l’objectiu de millorar les polítiques regionals europees
